(Crónica de David, entrenador del CRT). La veritat és que no sabriem definir el tipus de partit viscut ahir a la Laboral, un encontre boig i carregat d’alternances al marcador que va resultar molt interessant des del punt de vista del plantejament dels dos equips i de l’actitud mostrada des del principi. El Girona va fiar tot el seu joc a la davantera, el Tarragona al joc a la mà, el Girona va començar renquejant i despistat, el Tarragona va començar enxufat, el Girona tenia un 8 i un 2 destructors que demanaven totes les pilotes i penetraven bestialment entre la línia defensiva, el Tarragona penetrava pels seus dos centres ahir molt inspirats…

En fi, un mar de diferències que al final va empatar en resultat. L’encontre venia després d’uns grans entrenaments i d’un canvi de actitud de tot l’equip Tarragoní, un gran calentament i un ambient al vestuari digne de les grans ocasions, l’equip confia en sí mateix i hi ha jugadors que comencen a agafar els galons que es mereixen, inclús jugadors tocats des de fa dies van necessitar atenció de la nostra fisio per a poder sortir a jugar, un d’ells, Andrey, va haver de sortir del camp degut al fort dolor que ja arrastrava. Dos ràpides marques del Tarragona plantejaven un futur boníssim, però l’orgull del Girona va coincidir amb uns moments de desaparició del CRT del camp i van empatar, a partir de llavors, alternança de marques i transformacions, baixades de rendiment i pujades d’orgull, teniem l’Anderson corrent com una fletxa i fent marques, ells uns jugadors que doblaven en tamany els nostres que destruien qualsevol intent de defensa sòlida, un partit obert i una incertesa en quant al resultat final. La segona part va demostrar que el dia que el CRT s’ho cregui farà molt molt mal a les contres i a la mà, el rugby vistós que practica ja es coneix entre els altres equips de la categoria, però ahir va començar com un malson amb la davantera contrària, tancant els nostres jugadors a la 22 pròpia i amb fases interminables dignes de la Aviva Premiership anglesa. Marques del girona deprés de pick’n’go i marques tarragonines de contra i obrint-la a la mà. Al final resultat correcte, ningun equip va merèixer perdre ni guanyar, així que felicitar al Girona, al seu esperit (des de primer jugador al qualsevol entrenador) i al nostre Tarragona, on va debutar un nou jugador (Christian benvingut), seguiu entrenant fort i demostreu tot el rugby que porteu dintre!! Salut i rugby!!!!