Aquest dissabte tocava jugar contra el Spartans.

El segon partit de la lliga, contra un equip que ens havien guanyat en el darrer amistós. Aquesta va ser la motivació dels jugadors per sortir concentrats a jugar.

El del Granollers, és un camp complicat per les seves característiques, ja que  la mida petita que ofereix, no permet sortir per la banda als jugadors més ràpids per anar a buscar la línea de marca.

Adaptar-s’hi va costar una estona, però l’equip oferia una ofensiva dura i una defensa segura. Aquesta combinació va fer que als vint minuts de partit aconseguíssim la primera marca, que no va ser difícil de transformar. L’equip contrari es va posar les piles, “no volien perdre a casa” i en poca estona van empatar el joc. Però, la bona forma física dels jugadors del CRT, va fer que poguessin prendre de nou avantatge i abans de la mitja part, ja es van posar de nou per davant.

Tot el partit va ser molt lluitat, però pels Spartans va ser impossible tornar a arribar a la línea de marca, mentre que el CRT va poder marcar dues vegades més en el segon temps, i dilataven la diferència de punts…

Dues noies de mitges-mele dinamitzàven el camp de joc, mentre tots els jugadors lluitaven incansables. L’objectiu pel CRT era aconseguir el bonus, que vam poder tenir a l’últim minut, amb una marca tocant a la banda que va ser impossible de transformar.

Un marcador final de 7-33, amb marques de Jaime, Juan Diego, Adrià, Marc i Leo i un alineació sense canvis en tot el partit.