S16 surt de nou al camp, aquesta vegada amb un repte important, sense menys valorar la resta de partits, però ens enfrontem amb el segon equip de la classificació, l’hospitalet, a qui només avantatgem d’un punt. Ens juguem la primera posició, i es nota en l’actitud dels jugadors. Es veuen cares de concentració i ganes de lluitar.

L’equip, reforçat amb dos jugadors de S14, a qui se’ls agraeix des del primer moment el seu suport, està més fort que mai, però necessitat de fitxes…

L’àrbitre, Xavier Ferrer, s’estrena amb nosaltres, i ho fa amb seguretat i professionalitat. Xiula l’inici del joc!

L’Hospitalet tampoc vol perdre aquesta oportunitat i juga amb contundència des del minut 0, per marcar la diferència que ho fa al minut 5 amb un assaig transformat.

El CRT no es vol deixar guanyar i juga sense perdre els ànims, amb seguretat i destresa, per marcar i transformar en el minut 10 amb el tàndem Sergi-Ernesto.

Un joc ràpid fa que el Tarragona agafi avantatge al minut 14 amb una marca del Quim. També es transforma i ens posem 14-7.

El joc avança i es veu un joc dinàmic i bonic, on s’aprecia la bona forma i tècnica dels jugadors locals que fan que el públic s’engresqui en cada passada i en cada xut. Però tot i això maquen placatges que deixen que el rival arribi a línea de marca amb tres marques seguides de les quals només són capaços de transformar la darrera.

Mitja part 14 a 22! Ens refresquem, refem l’estratègia, perquè veiem possibilitats de remuntar. I de ganes no en falten..!

L’Hospitalet juga un joc dur, i l’àrbitre treu targeta vermella a un dels seus jugadors que abandona el camp de joc. Això fa que es posin les piles però no es suficient per no encaixar dues marques seguides del CRT del Jaime i del Sergi i transformades per l’Ernesto. Anem 28 a 29 quan l’hospitalet torna a prendre avantatge amb 5 punts més al marcador… L’ambient al camp s’escalfa, amb tota la grada animant als dos equips…

El Tarragona agafa l’avantatge amb una nova marca del Leo, que torna a ser transformada pel nostre xutador, i es posa un punt pel davant, però en pocs minuts l’equip visitat torna a posar-se per davant.

Juguem a contra rellotge, perquè sabem que el temps s’esgota, i l’ambient s’escalfa cada cop més. Ens avantatgen sis punts i els jugadors criden: UNA MARCA!!!!

Arriba la marca a quatre minuts d’acabar el partit i els nervis estan a flor de pell. La transformació és difícil, per la posició del xut, i per la tensió que es respira. Silencia absolut al complex del CET, per facilitar la concentració al xutador… Estem a un punt de la victòria, però malauradament, tot i la destresa del xut, la pilota no passa entre els pals, i entre decepció i ràbia veiem com el linier no aixeca el banderí i l’àrbitre no pita la marca.

Els jugadors del CRT no afluixen, i continuen lluitant fins al xiulet final, però el marcador es queda 40-41.

Llàgrimes dels jugadors, i gran ovació del públic pel bon rugby que ens han ofert, fecilitar-los per l’esforç.

Ens posem en segona posició en la classificació a tres punts del primer i a falta d’un partit per acabar la primera ronda. La lliga es llarga i encara queda molt de recorregut!

Agrair de nou a la Mireia i al Guillem, i també a tota la resta de jugador de S16 que han saltat al camp aquest dissabte i han fet un gran partit!!!

 

Meritxell Gispert