Ahir dissabte 10 de gener el Primer Equip sènior del Rugby Tarragona va disputar el partit corresponent a la 1a jornada de la lliga de Primera Catalana amb Rc Cornellà al seu camp aconseguint una ampla victòria. Ens ho explica a la seva crònica Xavi Roca:

“La bellesa del rugbi resideix, també, en la multiplicitat d’angles des dels quals es pot observar. Un podria situar l’ull en diferents càmeres imaginàries que gravessin els molts aspectes de tota l’experiència d’un partit de rugbi, i cadascuna afegiria el seu gra de sorra, la seva dosi de veritat, la seva aportació de qualitat.
Per exemple, si s’hagués gravat el trajecte en autobús de l’equip visitant (el nostre Club de Rugbi Tarragona) cap al camp de rugbi de l’equip local (el Club de Rugby Cornellà), en aquest arxiu de vídeo es podrien veure i escoltar l’humor i les anècdotes matinals dels jugadors. És aquesta manera de complicitat que hi ha entre los chavales que, molt coherentement, venen anomenant el chavaleo.
Però llavors segurament una altra càmera enfocaria a l’Hervé, en el mateix autobús, inspirant la motivació necessària per afrontar el partit sense aquesta indolència que se sol patir després del Nadal. Una inspiració que sortiria efecte ja que, en matèria de joc, l’equip signaria una actuació excel·lent.
Les càmeres llavors, bolcades en el joc en estat pur, serien justes amb la superioritat dels Voltors. Es veuria en les pantalles com trencaven la línia de defensa de l’equip contrari els moviments d’en Jere, del Matías, les ziga-zagues d’en Mati, l’explosivitat de l’Eric, les incursions d’en Gaite, de l’Albert Plana, de don Pleguezuelos. Inclús hi hauria uns segons d’or per captar el sublim estilàs d’en Lahuer, amb una de les seves passades gay per sobre de l’espatlla, fruit de tants anys de pràctica i de talent.
Potser les càmeres menys mediàtiques captessin també les fases estàtiques cobertes amb solvència, la robustesa i l’ordre de la defensa, el bon treball en equip, o la deliciosa efectivitat de les jugades assajades. Segurament llavors una última càmera de camp enfocaria el resultat en un pla fix de diversos segons, autoexplicatiu i contundent: 17-48 per als de Tarragona.
Però no acabarien aquí els enfocaments entorn del partit. Segurament el birres al bar de l’Artacho estaria en la llista, o l’emotiu minut de silenci dedicat a la llibertat d’expressió, després dels successos de França.
Després, a l’autobús de tornada, les càmeres captarien el retorn del caçador que torna a casa amb la presa sota el braç. En alguns casos, el retorn era a casa, al repòs i la calma de la família. Però en d’altres, els més nocturns, la càmera observaria la progressió del chavaleo cap al chavalaje, que no és més que el chavaleo, però en el seu estat més salvatge.
I si tota aquesta enumeració d’enfocaments fos, en efecte, una petita pel·lícula del que ha passat, segurament ara ens estaríem quedant abstrets, pensant en algun record que no hauria sortit en les imatges, mentre el pla s’aniria fonent en negre, molt lentament, malenconiosa, però satisfactòriament.”