Aquest diumenge 15 de febrer a les 11 del matí ha tingut lloc el partit de la lliga de Segona de la categoria S16 entre el Rugby Tarragona i els canaris de Ñandu RC. Malgrat la intensitat del partit la victòria ajustadíssima ha estat pels del Ñandú. Ho llegim a la crònica de David Garcia:

“Es presentava molt interessant la visita del Ñandú de Tenerife al nostre camp, tant per haver-se mostrat com uns sòlids colíders, com per aclarir la incògnita de com eren els nostres rivals. A més, per fi jugàvem en aquesta segona fase de la lliga amb 15 jugadors (i fins i tot suplents a la banqueta!), tot estava a punt per presenciar un partit interessant, i renoi si que ho ha estat!
L’entrenador visitant, gal·lès, ha disciplinat bé als seus jugadors, molts dels quals provenen de països on el rugbi es mama de ben petits, cosa que sens dubte ajuda. Durant el tercer temps posterior al partit ens han confessat que havien estudiat a fons el nostre equip i els seus jugadors; sabien que el Carnaval podia haver-nos passat factura, ens consideraven un equip dur segons els hi havien comentat rivals anteriors. Fins i tot havien treballat la forma d’aturar específicament alguns dels nostres nois.
Des del començament s’ha vist que el xoc físic dominaria tot el partit. Als canaris no se’ls notava, de moment, que haguessin jugat feia menys de vint-i-quatre hores i els Voltors no han sabut donar la seva marxa habitual en els primers compassos, la qual cosa ens ha recordat aquells moments llunyans quan començava la segona fase de la lliga, i del molt que costava trobar el ritme del partit, fins i tot a vegades no s’arribava a trobar!.
Però part de la culpa també l’han tingut els contraris que tot i no tenir una gran tècnica en el placatge la seva debilitat s’ha vist compensada per un desplegament defensiu ben disciplinat i la generositat de tots els seus jugadors en l’esforç de contenció. No deixaven forats ni s’amagaven els uns darrere els altres, això es traduïa en que als locals els costava molt penetrar la defensa i donar continuïtat a la pilota.

A més, els tinerfenys mostraven una ànsia de pilota que els feia recuperar-lo, o gairebé, amb massa freqüència. En aquesta ocasió el déjà vu ens feia pensar en el partit contra el Sant Cugat, que va marcar un punt d’inflexió en la nostra forma de treballar.
Així les coses, els visitants s’han posat tres marques transformades a zero a la primera meitat, però l’última ha estat ràpidament contestada amb un altre assaig (sense transformar, això sí) pels tarragonins, la qual cosa potser ha estat la clau per al desenvolupament posterior, al ficar-nos al
partit de nou tan aviat.
La segona part s’iniciava amb una disposició de les coses una mica complicada (ja ha quedat clar per què), però també es feia evident la recuperació dels voltors quant a ritme i a fe. I tal ha estat la recuperació, ajudada per l’inevitable desgast físic del rival, que ja gairebé no han deixat anar la pilota fins al final. La possessió era local i la pressió constant. I així els locals han aconseguit tres marques, però cap d’elles transformada, de manera que encara estaven un punt per sota en el marcador tot i haver aconseguit traspassar més vegades la línia amb la pilota.
I seguia el xafarranxo, reduint la pista a només una franja de 22 metres, la rival, però han faltat dos minuts més de joc per tornar a marcar. I ho saben a l’equip canari, i per això han esclatat d’alegria al xiular l’àrbitre el final. I tanta era la fe i la convicció dels tarragonins que han esclatat en plors.
Queda molta lliga per davant, però es tenia una certa sensació que el campió podia sortir d’aquest partit. Malgrat la derrota, els Voltors es porten 2 punts (pels bonus ofensiu i defensiu), i només n’han concedit 4 al rival. Esperem que el desenvolupament del campionat els atorgui el valor que mereixen.

 
Hem de dir que l’honestedat i la simpatia dels components de l’expedició canària han aconseguit que un amarg i dolorós moment s’hagi convertit al final del dia en una agradable i profitosa experiència. I pel que fa a si érem porcs … bé, valgui dir que ens han fet partícips dels seus informes un cop acabat el matx amb força sorpresa per part seva i valgui dir que coneixent la seva font d’informació un prefereix somriure i no fer comentaris.
I què hauria passat si no hagués coincidit el partit amb el carnaval? Mai se sabrà.
I l’últim dubte: tenint en compte la camaraderia generada i les ganes de revenja, ens facilitarà la junta el desplaçament a les platges de Tenerife per al partit de tornada? Seria un viatge llarg, però els nois estan disposats a sacrificar-se…”