seniortgn sel17gEl Primer Equip sènior sumà ahir a Tarragona un nou triomf en el partit corresponent a la segona jornada de la lliga de Primera Catalana contra SEL Vilanova. Un partit intens i vibrant per als que vàrem tenir la sort de veure’l. L’alineació de jugadors va ser la següent: com a titulars sortiren Paco, Rocamora, Xavi Roca, Albert Plana, Massaguer, Marc Palau, Eric, Marcel, Eloi, Martu, Gaite, Jere, Mati, David C. i Jose Pleguezuelos, i suplents: Firmo, Adolfo, Quico, Arturo, Lechuga i Lahuer. Ens ho explica amb detall en Xavi Roca a la seva crònica:

“El subconscient té una força determinant. Algunes conviccions s’instal·len dins nostre durant més o menys temps, però només aquelles creences veritablement profundes es mantenen invariables davant l’adversitat.
Molt probablement és això el que li va passar ahir al primer equip del Rugby Tarragona en el seu partit a casa contra el SEL Vilanova. L’Eric, el capità, incidia en el fet que el grup s’ha convertit en un equip, i en els ulls dels jugadors i en les actituds en el calentament, es feia evident que els Voltors se sentien guanyadors. La creença en guanyar el partit era ferma.
El joc començava, és cert, amb la iniciativa dels visitants, que es posaven 0 a 7 en el marcador. Però l’inconscient col·ectiu de l’equip visualitzava la victòria, i tot el treball dels jugadors hauria de portar-los, inevitablement, en aquella direcció.
Mitjançant dues marques i un cop de càstig transformat, els Voltors es posarien 18 a 7 en el marcador, i tot i que els de Vilanova tractarien de retallar distància amb una marca, els de Tarragona els respondrien amb un nou assaig, que deixava el resultat en el 25 a 14 definitiu.
Un partit dur, igualat, i d’anades i vingudes constants. La rivalitat entre els de Vilanova i els de Tarragona comença a esdevenir un petit clàssic dins el rugby català i, una vegada més, la balança es decantaria per qui més creuria en la seva força.
I si la familia Voltor no en tenia prou amb la satisfacció d’aquesta victòria tan treballada, encara, durant el tercer temps, els quedaria tastar la cirereta final. En homenatge, paròdia i reencarnació d’ancestrals disputes europees, els dos entrenadors dels dos equips, el nostre Hervé, representant de França, i l’entrenador dels de Vilanova, representant del Regne Unit, teatralitzarien el vell França-Anglaterra, classiquíssim del rugby internacional.
En un últim round de les múltiples batalles que es van produïr ahir, en un duel de cervesa i velocitat, un cop més, els locals guanyarien als visitants. Guanyava França, guanyava l’Hervé; guanyava Tarragona, guanyava el Ce-erre-té.”