La crònica d’en David Garcia és prou explícita per fer-nos la idea del que va passar ahir dissabte al camp dels Voltors a Tarragona en el partit de la sisena jornada de la lliga S16 de Segona Catalana. Llegim-la:

“Les dificultats davant la visita del Cornellà radicaven en què aquest equip s’està desenvolupant molt bé en aquesta segona fase de la lliga, havent tingut tres victòries en les últimes jornades; que a Tarragona teníem moltes baixes en posicions clau de l’equip titular; i també que les jornades de descans solen sentar malament als Voltors.
Tot això es va posar de relleu durant bona part del primer temps. El joc transcorria al terreny dels locals i els continus errors ens impedien disposar de la pilota. Afortunadament, els rivals també cometien els seus i no aconseguien fer la marca que tant estaven treballant. De fet, aquesta va arribar finalment del costat tarragoní, gràcies a una jugada aïllada de coratge individual.

Fins i tot amb el marcador ja a favor el relleu en el domini del joc encara va trigar una mica més en produir-se. A poc a poc els liles van començar a donar-li una mica més de continuïtat a la pilota i, juntament amb la manca de placatge dels visitants, va possibilitar que guanyessin confiança i també metres.
Però el joc seguia massa travat. Molts errors per part dels dos equips i un tempteig al descans favorable al Tarragona, però en absolut concloent, sobretot tenint en compte el que ha passat en l’anterior duel entre els dos conjunts.
Aquesta vegada la segona meitat sí que va servir per ampliar la diferència en el marcador, de manera que es va poder arribar als últims minuts amb certa tranquil·litat. Això no vol dir que els de negre no posessin les coses difícils, però els errors (que seguien cometent els dos equips) es paguen més cars quan es tracta de remuntar.
El millor que es pot dir de la victòria dels Voltors, que no van jugar, ni molt menys, un bon partit, és que s’estan convertint en un equip amb “ofici”, que treu els partits endavant per convicció i treball. Aquest és un punt del qual cal sentir-se satisfets, però hem d’esforçar-nos perquè la brillantor que han demostrat en jornades passades es converteixi en habitual.”