primer equip recursAhir dissabte 24 de gener el Primer Equip sènior del Rugby Tarragona afrontava la tercera jornada de la lliga de Primera Catalana amb Banyoles RC a la capital del Pla de l’Estany amb una nova victòria.L’equip titular va estar format per: Albert PLana, Rocamora, Xavi R, Titi, Massaguer, MArcel, Arturo, Eric, Kiko, Martu, Firmo, Jere, JOse, Mati i David C, i com a suplents: Eloi, Junior, Jaime, Lahuer, Lechuga i Palau. En Xavi Roca ens ho relata a la seva crònica:

“Pensar en una partida d’escacs quan s’està resumint un partit de rugbi pot semblar, a primera ullada, una proposta un pèl forçada. Salta a la vista que els dos esports, en matèria de contacte, són l’un a les antípodes de l’altre. A més, en els escacs juguen un contra un altre, mentre que en el rugbi són quinze contra quinze (o, com diria l’Hervé, trenta contra trenta, referint-se a la capacitat de tenir recanvis).
No tenen tampoc res a veure les llargues pauses de reflexió que hi ha entre jugada i jugada en els escacs, amb les constants i rapidíssimes preses de decisions a les quals es veu forçat un jugador de rugbi. Però si desenfoquem la mirada, i observem la visita del Rugby Tarragona al camp del Banyoles des d’una àmplia globalitat, les semblances comencen a brotar.
La victòria dels Voltors va ser una victòria coral, de conjunt, fruit del moviment grupal de cadascuna de les peces situades en el tauler, tal i com succeeix en una bona partida d’escacs. És cert que hi ha peces que amenacen el rei rival dictant-li “escac”, com les incursions d’en Jere, les trencades de línia de l’Eric, d’en Titi, o les marques d’en Plana. Però aquestes jugades (tot bon jugador d’escacs ho sap), no serien possibles sense la correcta col·locació de la resta de peces: la disciplina defensiva en totes les cortines, les pescades d’en Marcel, l’enorme sacrifici en els rucks, o la resistència mostrada contra una melé superior.
Per altra banda, és ben sabut que el factor psicològic és determinant, tant en el rugbi com en els escacs. Les anades i vingudes en l’empenta, la fe i la qualitat del joc, s’han de dominar. Feliçment, també en aquest aspecte els de Tarragona van ser superiors. El ritme del marcador n’és suficient prova: zero a cinc (declaració d’intencions), zero a vuit (lleugera distància), set a vuit (resposta dels locals), set a onze (segon cop transfomat d’en Martu) i mitja part, amb tot per decidir.
En la represa, de seguida deu a onze, resultat que es va mantenir durant molts minuts, sense cap mena de dubte, els més emocionants del partit. I també, aquells en els què els de Tarragona van decidir que eren superiors. Perquè aleshores deu a setze (escac), i després de diverses oportunitats, deu a vint-i un… escac…. i mat.
Victòria esplèndida a domicili contra un rival digníssim que, no content amb la derrota, encara proposaria un repte final als de Tarragona. Beure una xibeca sencera sense pausa ni dolor. Per sort, els Voltors comptaven amb el coratge i savoir-faire d”en David Cerdà, també conegut per Jammin, que va posar la cirereta final a una jornada magnífica pel primer equip del Club Rugby Tarragona. Felicitats Voltors!”.