Dissabte 21 de febrer els infantils S16 del Tarragona es van desplaçar a Barcelona a La Foixarda per jugar contra Gòtics RC, un partit que van guanyar folgadament (10-39), tot i que van haver de lluitar de valent tal i com ens ho explica David Garcia a la seva crònica:

“L’equip sub 16 continua creixent. Després d’una ratxa massa llarga de partits en els quals ni tan sols arribàvem a alinear 15 jugadors, ara podem disposar de diversos recanvis, fins i tot tenint-ne encara a la infermeria. Així, aquest cap de setmana fins a 22 xavals s’han desplaçat a Barcelona per jugar sobre el nou camp artificial de la Foixarda contra els Gòtics.
Més bones notícies: els liles tornen a entrar concentrats en el partit. Des del primer minut. I quan això passa s’està fent molt difícil parar-los. Però els locals no ho han posat gens fàcil. La seva pressió ha aconseguit incomodar el vol dels Voltors i ha provocat que la continuïtat es veiés travada amb massa freqüència i que en ocasions calgués posar a massa gent als rucks, originant un joc més lent del que ens agrada.

Qui veiés la primera mitja hora del partit, amb un resultat parcial de 5-5, possiblement no sospitaria el voluminosa que seria la diferència final.
Però el físic dels tarragonins, ben treballat gràcies als esforços de la nostra inigualable Seli Niubó, pot considerar-se ja una de les nostres millors armes i si li donem ritme al joc, el camp es va inclinant cada vegada més al nostre favor. I també cada vegada més són els nois que assumeixen responsab
ilitats i aconsegueixen tant obrir camí i espais a base de sòlides envestides com frenar les dels rivals. Aquestes són dues bones característiques que demostren que no només estem creixent numèricament, sinó també com a equip.
I encara hi ha una tercera cosa, de la que potser estem fins i tot més satisfets: quan el partit amenaça amb complicar-se, els nostres ja no s’enfonsen, sinó que continuen desenvolupant el seu joc, provant, lluitant… perquè ja hem dit que els Gòtics no ho han posat fàcil. Per aquí una jugada desafortunada que propicia el seu empat, per allà un assaig en començar la segona part i alguns estralls que han provocat desconcert. I a aquestes amenaces hem sabut respondre amb confiança i més assajos.
De nou ens fiquem al bus de tornada amb molt bones sensacions i amb ganes de treballar per seguir ampliant els nostres recursos.”