Avui tocava viatjar a Castelldefels. Logísticament ha estat perfecte perquè els xavals s’han canviat dins l’autobús i s’han pogut escalfar bé. La primera part encoratjadora amb molta disputa de rucks en els quals gairebé sempre guanyàvem i una continuïtat impressionant. I quan obríem la pilota fèiem mal. Però dues de les seves tres marques han arribat per una molt mala recol·locació defensiva, perquè quan no tenim la pilota, ningú mira al contrari. Les seves tres marques prop de pals, les dues nostres en les bandes després de bones jugades de suport i continuïtat. 19-10 i es veien dos equips igualats.
Però el començament de la segona ha estat decisiu. Hem perdonat la vida dues vegades per errors i en comptes de superar-los, una altra vegada la mateixa dinàmica de desconnexió jugador a jugador, fins que es podria dir que el Castelldefels ha gaudit del millor entrenament amb oposició que es pot tenir, el just per placar avançant metres però en cap moment es posava en perill la possessió de la pilota.
El 9 d’ells, que és el líder, s’ha tret totes les jugades de marca de les seves mans, i nosaltres, que en la primera ho hem frenat, en aquesta, li hem deixat fer. L’Hospitalet era un equip superior i encara així, no van jugar a plaer en cap moment. Al Castelldefells, l’hem fet bo avui.
El positiu és que érem 20 jugadors, que és el segon partit en què els petits i els nous juguen minuts. I sobretot, que l’assistència als entrenaments és molt alta i abans o després, aquests xavals podran demostrar-se que porten molt rugbi a les venes, però durant tot el partit.
Hem d’oblidar-nos del sofà de casa i refugiar-nos en ell cada vegada que sorgeix un problema. I veterans, esteu envoltats de gent nova, és normal que fallin però vosaltres heu de demostrar que sou més forts que els seus errors. Així ells se sentiran protegits i creixeran. Ens veiem dimarts i dijous per resoldre el nostre problema. A treballar!!!

Diego de Orbaneja