Ahir es jugava a casa amb el Vilanova el quart partit de la temporada. En principi un rival més assequible que Hospitalet i Castelldefels. Vint jugadors van venir a jugar i algun va fallar per malaltia i per lesió. Quedàrem aviat per parlar amb tranquil·litat i plantejar el joc, ja que després de les pallisses anteriors, la moral no està al punt més àlgid. Bon ambient, bon escalfament, tot i que encara falta que els xavals treguin la seva part més agressiva, més dominant.
Comença el partit i el que es va poder veure va ser bastant interessant, una mica lent, però la recol·locació defensiva comença a funcionar, la pujada en pressió lenta, però mantenint l’ordre, i en general, es comença a mirar al contrari quan es perd la pilota. En atac hi ha bona transmissió de la pilota, no va haver avançats per passis, però va fallar que als centres els va costar moltíssim obrir fins a l’ala, i quan ho van fer, va ser marca.
Però on es va perdre un partit de tu a tu va ser en els punts de fixació, en caure amb la pilota a les mans, moltes vegades, ho deixàvem en camp contrari, i el suport dels novells en aquest aspecte va ser excessivament passiu, ja que actuaven quan el contrari ja ens havia agafat la pilota que estàvem mirant. En aquest aspecte és on treballarem aquesta setmana, ja que els nostres atacs, després de molt esforç, es perdien per no protegir la pilota adequadament tant qui la portava com qui l’ajudava. La primera part es va acabar amb empat a dotze i cosa positiva, es va aconseguir remuntar un resultat negatiu.
En la segona, l’equip va aconseguir una cosa absolutament nova, marcar primer i avançar-se en el marcador. Dues marques de joc, bé. Però al final del partit, faltaven deu minuts, els errors de possessió i de suport, són els que no ens van deixar engrandir el resultat. Dos errors defensius, el primer per pujar molt lentament la defensa contra el gran d’ells, va generar un buit que el suport del Vilanova, va aprofitar per portar l’oval sota pals. I mancant quatre minuts, amb un atac treballat que ens havia portat fins a la seva línia de marca, la pèrdua de possessió per una caiguda tècnicament dolenta, acompanyada d’un error del pal, i que el quinze, en aquest partit semblava més un centre que una altra cosa, va provocar una galopada en solitari fins a sota pals.
22-26, resultat final. Una llàstima perquè una victòria hagués donat més moral a aquest equip. Tema a banda va ser la recol·locació d’ales i quinze, aspecte a treballar durament. El positiu és que aquest grup treballa intensament en els entrenaments, hi ha una assistència majoritària i són molt bons nois. Amb això, els resultats arribaran sens dubte. Esment especial al Miquel i l’Andreu, que no van poder jugar, però els animo a seguir treballant perquè tenen molt a donar, i al Ferran, que està desanimat i no va venir, però ets dels qui més i millor progressa, no ho deixis perquè el pròxim partit amistós jugaràs. Una salutació a tots i ens veiem el dimarts. A seguir treballant!

Diego Orbaneja