Explica en Xavi Beltran que, quan era un nen i a l’escola els ensenyaven rugby flag, una veueta al seu interior li va dir: “això amb placatges reals té que ser la hòstia”. Ahir a la tarda, després de l’emocionant victòria a casa contra el BUC, no queda altre remei que concedir-li. Jugar al rugby és l’hòstia.

Quan tots els jugadors d’un equip no deixen mai defer-se costat, quan s’aconsegueix superar el patiment a les melés i les dificultats a la touche, quan el nou disposa de pilotes de qualitat i fa circular el joc amb velocitat, quan les individualitats afegeixen l’espurna necessària al joc d’un rugby dinàmic, incisiu i trepidant, no queda altre remei que concedir-li. Jugar al rugby és l’hòstia.

Per fer-ho tot una mica més dramàtic, la victòria d’ahir, importantíssima per la classificació de l’equip per la Divisió d’Honor Catalana, no quedava exempta de patiment. Començaven els de Barcelona amb una marca transformada (0 a 7), que no reflectia l’inici superior dels de Tarragona. A partir d’aquell moment el XV de la Laboral, conscient del seu domini, signava un parcial de 13 a 0, primer convertint un cop de càstig, i després amb dos tries de similar factura, un d’en Massi i un d’en Jammin (batejat pel mig de melé rival com «el Jonah Lomu del Tarragona»).

En el tram final però, el BUC anotava un try que els posava només a un punt de diferència, pendents de la transformació que els podia donar la victòria. Eren deu, quinze segons, amb el cronòmetre en el minut quaranta i el quinze al complet del Tarragona esperant a sortir a la carrera per pressionar el seu xutador. Pocs moments han estat tan carregats de tensió com aquells, quan tot depenia d’un sol xut. Afortunadament, l’escàs angle i el fort vent decidien posar-se de part dels de Tarragona, i donaven el partit (13 a 12) a l’equip local.

Durant l’esplèndid tercer temps a càrrec dels jugadors es podia percebre l’alegria del grup. L’eufòria, però, es contenia, atès que, si l’equip no guanya d’aquí a dues setmanes al camp de l’Hospitalet, la classificació per DHC encara no estarà tancada. Queden doncs dues setmanes en què cal entrenar amb la màxima intensitat possible, i encarar el pròxim partit amb la mateixa frescor que ahir a la tarda. Per poder guanyar i classificar-se per la Divisió d’Honor Catalana, però, sobretot, perquè jugar al rugby no deixi mai de ser l’hòstia.

Titulars: Sup, Serres, Juanca, Massi, Xavi, Jose, Marcel, Quintela, Juanda, Martu, Jere, Luis, David Cerdà, Rojas, Agus. Suplents: Rocamora, Paco, Roberto, Arturo, Matias, Pau, Eloi, Gaite.

 

Xavi Roca