Després d’una aturada de dues setmanes de lliga, i amb tres d’entrenaments forts, comença l’última part de la fase classificatòria, que en el cas del Tarragona, ens toca jugar contra les dues escoles més potents de Catalunya, Sant Boi primer, a casa i Sant Cugat segon, a casa seva.
La consigna era fàcil, oblidar-se del marcador i a jugar, a gaudir i demostrar que malgrat les derrotes, vam seguir evolucionant amb el cap ben alt. I a punt es va estar de donar la campanada però no s’esperava un resultat així,  i els xavals no van saber gestionar una victòria que no s’esperaven i al final van acabar perdent. Els xavals van captar la idea que anaven a perdre, es van treure la pressió i van jugar. Van disputar cada pilota, cada metre com si els anés en això la vida i sorprenentment, aconseguiren fins a cinc vegades arribar a marca contrària. Assegurances en la melé, precisos en la touche, guanyant tots els rucks propis i robant-ne molts dels contraris, amb una pressió en línia bastant correcta i sense errors, el partit es va anar  posant de cara i els xavals no baixaven el ritme. Solament en l’única marca del Sant Boi en la primera part, a la sortida d’un cop, la pressió no va existir i ells ho van aprofitar. La primera part va acabar 25-5, i començo a creure que el que els fa mal a aquests xavals és parar i pensar, perquè és llavors quan s’adonen del que han fet i es relaxen.
La segona part comença amb un Sant Boi molt més incisiu i lluitador que amb prou feines aconsegueix parar el Tarragona. Arriba la seva segona marca, no de seguida, però es veia venir. No obstant això, el Tarragona  respon amb una marca després d’un precís xut ras del 10. I això va donar tranquil·litat a l’equip i comencem els deu minuts per oblidar, ja que d’un 30-10, es va passar per art de màgia a un 30-29 en el minut 20 de la segona.  Llavors el Tarragona, reapareix i comença a barallar rucks, melés i touches, pressiona i passen els minuts entre 22, ara en el teu camp ara en el meu, amb opcions per als dos equips però res es concreta fins que a tres minuts del final un error en deixar anar una pilota després d’un placatge li dóna la possessió al Sant Boi prop de la nostra zona de marca i es produeix el que no es mereixien, però que passa, es perd el partit 30-34.
Partidàs dels xavals per sobre del seu joc habitual. Injusta la derrota, però no saben gestionar una victòria àmplia perquè són molt bons xavals i encara els falta la mala llet de matar els partits quan van guanyant i es relaxen. Això, en el rugbi, és mortal. Ho aprendran, no en tinc cap dubte, i més avui amb la meitat de l’equip plorant per una derrota tan dolorosa. Això està molt bé. Si s’haguessin transformat tots els assajos la victòria hauria estat nostra. Així que a treballar aquest tema seriosament. D’altra banda, l’evolució és tan bona que quan aquest equip sigui equip els setanta minuts, serà imparable. Així que, senyors, ens veiem el dimarts i el dijous, per preparar el partit de Sant Cugat, sens dubte, el més dur, però un d’aquests partits en què l’autèntic jugador de rugbi, desitja jugar per aprendre des de la més agressiva defensa…A per ells!!!!

Diego de Orbaneja