Fer els deures, esperar, patir una mica, esperar una mica més, patir encara una mica més i, finalment aixecar els braços victoriosos. Aquesta és, en resum, la seqüència que ha viscut el Club Rugby Tarragona aquest cap de setmana.

La classificació per la Divisió d’Honor Catalana, el més alt nivell assolit pel club en els seus gairebé trenta anys d’història, no semblava fàcil, sobretot a ulls de l’entorn rugbístic català. L’equip viatjava a l’Hospitalet amb la calculadora amagada entre tribunes i vestidors, pendent de guanyar la visita amb bonus, i amb més de cinquanta punts de diferència. Era la part del guió que depenia d’un mateix. Amb solvència, bon joc i fermesa, el XV de La Laboral signava un 3 a 76 que no deixava dubtes de quin era el desig de l’equip. Marques d’en Pau, d’en Massi, d’en Gaite i d’en Plegue entre d’altres, però, sobretot, superioritat en el terreny de joc sobre un dèbil Hospi B amb dificultats per presentar un quinze complet.

La incògnita residia, però, en el partit Buc – Barça B de l’endemà a La Foixarda. Un equip d’incansable suport a l’equip format per les Fines, la Núria i l’Espe retransmetia a través d’uns grups de WhatsApp que treien fum el resultat del qual depenia el Rugby Tarragona. Finalment, després de minuts d’intensa agonia i patiment, l’atzar, les Matemàtiques, i alguna mena de justícia còsmica s’aliaven amb els de Tarragona per proporcionar, gràcies a l’ajustada derrota final del BUC, la cinquena plaça a la fase prèvia, situació que classifica l’equip per jugar, a partir del mes de gener, la màxima categoria del rugbi català.

Era diumenge, 13 de desembre, i el Rugby Tarragona feia història. Una història que es remunta a l’any 1986, quan en Jordi Frisach, en Tito Roda i l’Albert Gómez fundaven un club que no hauria de parar de créixer fins avui, quasi trenta anys després, quan el primer equip es col·loca en un nivell que permet somiar amb èxits d’encara més gran envergadura.

Felicitats a tot l’equip tècnic, als jugadors i, sobretot, a totes les mans que han ajudat a arribar fins aquí a través d’un treball en equip de tant de temps de duració. La responsabilitat de no defallir en continuar creixent recau ara sobre els jugadors del Primer Equip. Com deia l’Hervé, comença una nova temporada, competitiva i apassionant. Vinga voltors, és hora de volar amunt, molt amunt, més amunt que mai!

Equip titular: Sup, Roberto, Titi, Massi, Adrián, Marcel, Plegue, Beltrán, Eloi, Martu, Jere, Pau, Jammin, Ricardo, Agus.

Suplents: Adolfo, Dani, Juanca, Iñigo, Kiko, Rojas, Luis, Gaite.

Xavi Roca