Últim partit d’aquest any i d’aquesta fase. Un partit sense transcendència en la graella, ja que el Sant Cugat tenia assegurada la seva classificació a Primera i el Tarragona també, però a segona. No obstant això, jugar contra els millors sempre és un luxe, i així es va plantejar el partit. Aquest grup d’infantils és treballador i voluntariós però està massa apegat al sofà de casa i encara que és capaç de lluitar i jugar molt bé, sempre li tira la comoditat i acaba en ella. El que s’està aconseguint és que cada vegada sigui menys temps.

Possessió de pilota i placatge, eren les consignes del partit, enfront d’un rival poderós tècnicament, tàcticament i físicament. Hi havia poques escletxes per a l’error o la deixadesa. I la veritat és que no va començar malament, ens van xutar i amb la possessió enllacem quatre fases amb rucks guanyadors fins que les ganes de superar la defensa contrària van provocar un xut insuls que els hi va donar la possessió a ells, i aquesta va ser la primera marca, i aquí es va produir el patró del partit: si jugaven per davantera, els paràvem, una vegada i una altra, si per línia, si hi havia el Joaco, si li placava, si no a marca. El rotund fracàs en el placatge de la línia va ser, sens dubte, el causant de l’escandalós resultat.
No obstant això, la davantera, va treballar molt, i quan va tenir pilotes feia mal, avançava molts metres i tant en les touches com en les melés, no va estar malament, tampoc al cent per cent, però si a un setanta digne.
Malgrat que vam estar uns vint minuts en camp contrari, en total, avançant i dominant, fruit d’això va venir la marca, i altres dues vegades que es va estar molt a prop, la feblesa defensiva en el joc obert va provocar un marcador d’escàndol. 122-7, resultat que marca un rècord per a aquest equip i que el bo que té és que reconeixen que els falta, que volen seguir treballant i que no necessiten vacances perquè ningú fa vacances d’alguna cosa que els agrada.  Impressionant grup.

Diego Orbaneja