Avui jugàvem contra Sant Quirze, un equip de nova creació, d’aquests que han sorgit a la calor d’una correcta mentalitat de veterans, que l’única manera de fer créixer el rugbi és amb clubs que tinguin escola, com el CRT. Aquest club en concret, el S16, és la seva màxima categoria ara com ara. Segons els resultats un equip assequible però que marca en tots els partits.
Nosaltres, 24 jugadors i tres malalts. Un luxe i l’aspra decisió de deixar-ne un fora. Després t’assabentes que el cadet va amb tretze. No hi ha comunicació. Sortim per totes, necessitem punts per quedar segons i esperar que el Sant Cugat falli per donar la urpada. No és important, però aquest grup s’ho mereix, estan treballant molt i molt bé. Al principi no hi havia jugadors de rugbi, ara comença a haver-hi jugadors que saben afrontar les adversitats.
Ells es presenten amb catorze, fem l’oferiment de deixar-los dos però l’àrbitre diu que no. NORMES. Quan estàs a S16 i a Segona més ens valdria promocionar el Rugbi i menys normes. El partit ha tingut un eix, quan jugàvem per davantera, sofríem. Quan ells aconseguien mantenir la possessió, feien marca. Quan la pilota s’allunyava era marca nostra. Primera part 34-5. Segona 52-5.

Bona notícia que els canvis no s’hagin notat en el resultat, dolenta que no hàgim sabut parar la seva continuïtat per davanters. Si haguessin tingut una línia equilibrada s’hauria vist un millor partit, perquè els nostres juguen millor amb els millors. Anem pel camí correcte. Gaudiu del resultat i ens veiem el dimarts a seguir treballant per a millorar. I un esment especial a en Miquel, per la seva generositat.

Diego Orbaneja