El dia desitjat estava a punt de començar, els joves jugadors començaven a arribar. Aclaparats per la gran quantitat de jugadors i rivals a què s’haurien d’enfrontar, els petits voltors començaven a escalfar amb gran concentració.
El primer partit amb el BUC A, un equip que va donar molta lluita a tots els rivals de la trobada. L’equip tarragoní, malgrat els errors defensius, va aconseguir un empat més aviat just. Es veien coses a millorar, la defensa plana i no regalar la pilota en el contacte.
El segon partit contra el Barça A, va acabar amb una derrota contundent pels joves voltors per una manca d’habilitat per recollir pilotes altes que la número 10 del rival xutava amb gran habilitat. Calia corregir alguns defectes i els joves voltors que volien començar a volar sabien què havien de fer.
Contra St Boi A, el tercer partit, van demostrar el gran equip que eren, van corregir els seus defectes i van donar un joc que demostrava el bon equip que són, malgrat això el resultat va ser d’empat 1-1 que no era reflex del gran joc tarragoní.
Contra els Químics, el següent partit, el partit va ser una marea lila, l’equip que va veure el seu treball contra St Boi es va enlairar i van guanyar amb un contundent 6-0.
El partit següent va ser després de 30 minuts de relaxació i desconnexió que van fer que l’equip s’oblidés que l’INEF Lleida era un rival a tenir en compte. Errors en els placatges a la banda van fer que un mateix jugador anotés els tres trys de l’equip rival. Va ser un cop contundent en la seva moral que estava molt alta després dels dos partits anteriors.
Els dos últims partits van anar en augment. Davant la baixada anterior els voltors volien aixecar el vol de nou, contra Sitges A es van adonar que si volien, podien fer-se guanyadors de qualsevol enfrontament. Així va ser, contra BER Enginyers van demostrar les ganes de lluitar. Dos equips, l’últim partit de la trobada, gran expectació, els pares de les dues bandes animant amb fervor, i uns nois deixant-se la pell en el camp. El desenllaç després de més de 10 minuts de joc per tal de desempatar va ser de 2-1 a favor del Rugby Tarragona, allí van demostrar els grans jugadors que són!
Tot un orgull veure’ls jugar contra equips tan imponents com els esmentats. Gran organització i gràcies als àrbitres que sense ells no es podria haver jugat aquesta gran trobada.
Un dia en què pertànyer al Rugby Tarragona i, a més a més, a l’equip d’entrenadors del sub12 juntament amb l’Otger, l’Alex i el Pau, va ser tot un orgull, més que mai!
Amunt voltors! Tots tenim ganes de veure-us créixer!

Dani Villacampa