El primer equip del Rugby Tarragona s’acomiadava ahir dissabte a Castelldefels de la Divisió d’Honor Catalana amb una nova derrota per 36 a 7.

L’ascens a aquesta categoria, la més alta mai assolida pel club, ha esdevingut un veritable camp d’aprenentatge pel grup de jugadors i pel cos tècnic. L’exigència dels rivals, la incorporació de nous jugadors procedents de categories inferiors, la marxa de peces importants de l’equip, i una certa irregularitat d’efectius deguda a les lesions, han fet de la segona part de la temporada una fase difícil, però significativa.

Així com les estructures de joc imposades per l’entrenador de l’equip, l’Hervé Boulais, han anat consolidant-se en l’ideari col·lectiu del grup, ha quedat també palès que una sèrie de mancances (sobretot l’agressivitat i la contundència en els placatges) es repetien massa sovint en determinats moments de la temporada.

Malgrat tot, l’optimisme és una postura justa. Cap dels partits perduts ho ha estat amb humiliació, l’equip ha plantat cara a rivals d’envergadura -a priori- superior, i, a vegades, els ha forçat fins al seu màxim perquè s’emportessin la victòria. Per altra banda, l’experiència de mesurar les forces pròpies contra equips que es consideraven inaccessibles permet adquirir confiança per creure’s capaç de guanyar-los. I, finalment, en els dos últims partits, l’equip ha demostrat que, quan l’actitud i les ganes són les òptimes, també és capaç de ser agressiu i lluitador.

Una temporada doncs de transició entre el nivell de la temporada anterior i el de la pròxima, que de ben segur portarà nous i millors èxits.

Voltors, felicitats a tots per la temporada!

Xavi Roca