“Sense placatge i defensa no hi ha rugby“. Primera part 22-31, final 70-38. Si fóssim un col·lectiu que busquem excuses podríem dir que hem jugat 14, entre ells dos alevins, que era fora de casa, que l’horari no era el correcte… excuses que no ens valen. La realitat és que el joc era clar, si imposàvem el nostre joc de davantera, el partit era nostre, com ha passat a la primera part; si pel contrari no teníem possessió de pilota, no defensàvem bé i no placàvem contundentment, el joc desplegat afavoria els interessos del rival, com ha passat a la segona meitat.

Ara tenim el parèntesi nadalenc que cal aprofitar per millorar sense excuses i amb tota la voluntat i treball. Al final del partit un espectador m’ha manifestat que havíem donat els dos equips un fi espectacle de rugby, la veritat és que, tot i que agraeixo el comentari, no em deixa conformat perquè hem tingut massa errades defensives sense les quals  hauríem tingut opcions reals de guanyar.

Dani Domènech