Aquest dissabte teníem la primera oportunitat de fer el que portem tota la temporada esperant: guanyar! Ja sé que el resultat no és important, però aquest equip ho necessita com l’aigua.
Hem començat el partit bé, aguantant els atacs dels Spartans però la primera marca els ha arribat als 5 minuts. Tot i això els nois han reaccionat, i poc després arribava la primera marca dels nostres amb transformació inclosa, fet que ha provocat que ens poséssim per davant del marcador, alguna cosa nova per a nosaltres. Després d’això, el partit ha estat molt igualat, amb intercanvis en el marcador, amb bon joc de mans i rucks, errant en alguns placatges però jugant bé. I amb això arribàvem a l’últim quart amb avantatge de 2, però una nova marca contrària ens ha deixat el 19-22 en contra.
Cal dir que l’arbitratge no ha estat bé per a cap dels dos equips, però en aquest apartat hem sortit perjudicats amb un parell de marques dubtoses que potser no haurien hagut de pujar al marcador. Sabem que arbitrar és difícil i més en aquestes categories.
Al final, una altra vegada el sentiment de ràbia per un resultat no del tot just. Sentiment que tenim unes ganes enormes de treure’ns del damunt i canviar-lo per l’alegria de guanyar. Ho tenim a tocar.

Àlex Satué