Per a una persona que valora en primer lloc el rugby i el club, ahir va ésser un dia difícil, com també ho és fer la crònica del partit, ja que vàrem jugar contra el Sant Cugat i el resultat, 10-52  per una banda ens diu que ens manca molt  i per l’altra  que aquest és el camí per fer realitat la consolidació de l’equip més  representatiu del club, que és el sènior, el qual va demostrar amb la presència d’una majoria de jugadors del planter amb la victòria enfront del Lleida que si es treballa amb la base, és de l’única manera que es pot millorar.

El partit dels Sub16 ha estat una constatació i un reflex de tota la temporada; disposem d’una collita de 5/7 jugadors d’excel·lent qualitat que espero que en 3/5 anys pugui veure’ls jugar a un nivell superior al que ara disposem. El resultat és una mica decebedor i pot crear dubtes amb el camí i amb el treball dels bons tècnics que disposem; el meu diagnòstic és que aquest és el camí a seguir i que no podem defallir. El partit?, davant d’un equip competitiu amb 5/7 jugadors no n’hi ha prou, cal augmentar la base, la conquesta-possessió reclama que els equips els conformin 15/20 jugadors de nivell i 5 més en formació per categoria. Cal valorar l’esforç de tots els components de l’equip dins de les possibilitats de cadascun. Fer esment del capità Oscar i el recordatori que sense treball i unió no ho aconseguirem.

Dani Domènech