L’equip sènior del Club Rugby Tarragona va esperar fins a diumenge a la tarda per a celebrar els quatre dies de pont. Victòria amb bonus a casa del fins llavors imbatut Manresa per 17 – 36 que fa ascendir als Voltors fins al segon lloc a la classificació del grup A de la fase prèvia de DHCAT.

Una altra setmana assaborint les mels de la victòria. El llarg pont del 12 d’octubre podria fer pensar en dificultats afegides a les ja previstes del rival, alguns dels jugadors no estaven disponibles a causa de diferents compromisos personals i al davant es presentava un equip ordenat, potent físicament, amb un afegit de classe amb la incorporació d’uns quant jugadors francesos i amb un camp de rugby amb unes dimensions reduïdes que no ajudaven a desplegar el joc dinàmic i de combinació del que vol fer gala l’equip tarragoní.
Durant els entrenaments previs al partit, es va anar treballant la idea bàsica de com s’havia d’aconseguir la victòria: en atac, joc al peu per a disputar la pilota en terreny rival i, en defensa, comunicació durant totes les seqüències de joc i prohibició de fallar ni un placatge.
El pla va ser entès i executat a la perfecció per tots els membres de l’equip i la tònica general del partit va ser la mateixa: un Tarragona defensivament hermètic que regalava placatges contundents en qualsevol zona del camp forçant les pèrdues de pilota de l’equip contrari i amb unes idees tant bàsiques com clares en atac, aprofitar el desequilibri dels ales manresans en la transició atac-defensa.
Així doncs, des del primer moment els davanters visitants van dominar les fases en joc obert avançant metres cada vegada que rebien la pilota i el joc al peu executat amb precisió per l’obertura tarragoní Marc Martorell imposaven un alt grau de pressió al joc local. Exemple d’aquest domini és el resultat al descans, 3-24 gràcies a tres assajos, dos en fases curtes de davantera.
La segona part va continuar amb la mateixa tònica, un assaig matiner d’en Pau Moreno després d’una jugada coral de tot l’equip amb diverses fases llargues de davantera per acabar amb una combinació de joc de suport curt dels tres quarts que va posar encara més distància entre els dos equips.
A les acaballes del partit, el Manresa va treure l’amor propi i, en dues jugades aïllades, va posar en perill el bonus ofensiu del Tarragona però, una vegada més, l’Óscar Puyo acudia a la seva cita habitual amb l’assaig i, aprofitant un error en la passada dels tres quarts del Bages, va xutar a seguir una pilota que havia quedat morta que ell mateix recollia per tancar el partit amb el 17-36 final.
Victòria de mèrit dels Voltors que encaren aquesta setmana de preparació davant dels Senglars de Torroella a la Laboral amb l’objectiu de fer durar una setmana més aquesta sensació dolça com la mel que és la victòria.
 
Eloi Boix