Josep Maria León Martínez “Mari” – President de 1988 a 1991
Sens dubte, mai podré agrair suficientment al Jordi Frisach, Albert Gómez “Súper”, Damià Bonet, Dani Domènech i d’altres, l’oportunitat de participar en la preparació física del jugadors de rugbi, tasca en que inicialment era un pèl reticent. Tot i així, de mica en mica, em vaig anar involucrant i donant suport a les tasques que en Jordi realitzava, fins al punt que quan ell va decidir plegar, tant sols va caldre una petita empenta per assumir la presidència del club, cosa que m’honora i de la qual em sento orgullós.
Esportivament parlant, i seguint la línea marcada pel Jordi, per primer cop vam aconseguir jugar a Primera Divisió Catalana…Fantàstic!!
Fent referència a l’Escola de Rugbi, considero que vam aconseguir realitzar una tasca més que notable, amb la creació de diferents torneigs entre escoles i la formació de jugadors de casa, que amb el pas dels anys han estat i són jugadors del primer equip.
Quant a l’equip femení, seguint les pautes ja marcades, vam participar a la lliga catalana, aconseguint que jugadores del nostre club, formessin part de l’equip de la Selecció Catalana de rugbi. Cal recordar l’estatge de la selecció espanyola, i el curs d’entrenadors organitzat pel nostre Club.
En l’àmbit social, vam seguir comptant amb el patrocini d’International House, fet que agraeixo. Vam rebre diferents equips estrangers, als quals vam donar a conèixer la nostra ciutat, i de la qual van quedar encantats. Vull destacar, el fet de poder gaudir d’un autèntic espai romà, una volta del circ, el carrer trinquet vell, seu del nostre local social, que els de la època vam gaudir i gaudim, d’uns inoblidables moments.
Inoblidable també va ser, la sortida a Portugal. Plena d’anècdotes, situacions i moments inesborrables. Qui no es recorda del joiosos moments passats amb el nostre estimat i benvolgut Vidalet, al cel sigui. D’igual rellevància van ser les sortides fetes a Ordicia amb l’equip sènior, i a Donostia amb l’equip femení.