Agustí Busquets Martí – President del 2000 al 2002
M’he preguntat moltes vegades com un club esportiu que en aquells moments comptava amb només 100 socis, va aconseguir tenir un camp municipal de dimensions internacionals, amb gespa natural i enllumenat per a la pràctica exclusiva del rugbi a Tarragona.
Tot i que no hi ha una explicació racional, crec que el principal mèrit d’això és de l’Andrés, per la seva perseverança, i del Diego, pel seu entusiasme (una de les cadires de la sala d’espera de la regidoria d’esports de l’Ajuntament, podem dir que, la tenien reservada per a ells).
Un cop amb el camp a la nostra total disposició i amb l’Escola en marxa, la nova junta ens vam proposar tres objectius bàsics: refermar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Tarragona, consolidar l’Escola municipal de rugby i aconseguir finançament per a l’escola i per a l’equip sènior. En la consecució d’aquests objectius, l’Àngel Domínguez va tenir un paper molt rellevant.
Pel que fa a l’ús del Camp de Rugby Municipal, va ser clau la confiança i el bon tracte rebut per part dels responsables del Pavelló Municipal de Camp Clar, concretament del Sr. Inglès i de la Sra. Cristina. El nostre amic Ramon, en feia un acurat manteniment.
Respecte a l’Escola, es va fer una campanya entre els diferents centres educatius de la ciutat i vam contractar monitors professionals. Fruit d’això, l’Ajuntament de Tarragona va donar el primer premi al CRT pel foment de l’esport base a la ciutat de Tarragona l’any 2003. Aquesta institució també ens va convidar a participar en el grup “Observatori de l’Esport Tarragoní”.
Quant al finançament es va aconseguir tenir un bon patrocinador per l’Escola i per l’equip sènior, un conjunt de bons companys i amics que sempre vam gaudir i lluitar per pujar a Primera Catalana. Els mitjans de comunicació locals van fer un bon seguiment dels resultats esportius.
Malauradament, els conflictes relacionats amb l’entrenador de l’equip sènior i la conseqüent tensió dins el col·lectiu, entre d’altres motius, van fer que em retirés de forma prematura de la presidència del club. Carlos Pérez va fer valentament el relleu.
El temps que vaig ser president va estar marcat pel nou camp que finalment vam aconseguir.
S’obria un ampli ventall de possibilitats per al Club Rugby Tarragona.
En disposar d’un lloc adient per a la pràctica del rugby, el primer que vam fer va ser recuperar l’Escola per garantir la continuïtat del nostre club i del nostre esport. Una fita important va ser que es va obrir a la nostra ciutat una delegació de la Federació Catalana que va servir per donar una empenta a la promoció del rugby a les nostres comarques.
Malauradament, per motius personals, vaig haver de deixar la presidència sobtadament. Molts dels projectes es van quedar sobre el paper, però gràcies a l’incipient estructura creada, l’Agustí Busquets va prendre el relleu i el Club va seguir evolucionant.